Una col·lecció pòstuma que reuneix els salms més dolços i les poesies més espirituals de Jacint Verdaguer. En el poemari, Verdaguer se centra en l'Eucaristia, en la nit de Tabernacle i en la vida de Jesús. La col·lecció reuneix setanta-vuit composicions, no ordenades cronològicament, que buscaven divulgar la cristianitat i els seus costums al poble. En elles s'uneixen la creu (el dolor de la vida) i el calze (l'amor diví), expressades en himnes, odes i poesies.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
